Nens i nenes, això s'ha acabat! Un any és com una pel·lícula d'aquelles que en diem "pèplums": grans expectatives, molta acció, emocions a flor de pell, però massa llargues. Comencem l'any ple d'energies, amb molts projectes i convençuts de realitzar-los. No, no us rigueu, que és cert: "convençuts". I anem avançant a través d'un "crescendo" que arriba al seu punt més àlgid quan som a l'entremig de la pel·lícula; és a dir, a les vacances. Moment idoni per recarregar les piles i preparar-nos pel desenllaç prometedor que esperem aconseguir abans d'engolir el raïm. Però vet aquí que, com a les pel·lícules, aquest desenllaç es va allargant i allargant fins que arriba un moment en que hem perdut el nord i, com Ulisses al palau de la bruixa Circe, ens hem acomodat a veure passar el temps. I és que, en aquests moments, ja fa una eternitat que les crispetes s'han acabat, la beguda agonitza al fons del got, ens estem orinant i ens fa mal el cul del temps que hem passat en la mateixa posició incòmoda. Ens passa el que passa a tants directors de cinema: després d'uns inicis prometedors i d'un desenvolupament engrescador malgrat els projectes deixats ja enrere i oblidats, no sabem com "cony" acabar la funció!
Doncs bé, nenes i nens, arribats a aquest moment és quan hem de deixar de romancejar, que això no té arreglo, i canviar aquesta sala de cinema on hem passat els últims dotze mesos per una altra de ben nova. Sí, és cert. El director i els actors de la nova pel·lícula són els mateixos. Sí, ja ho sé. Jo també he vist un munt de vegades aquesta pel·lícula! Però, que cony! És la nostra pel·lícula no? I segur que, un cop més, ens esforçarem perquè ens esperen nous projectes i moltes, moltes aventures!!!
Que tingueu un molt bon any 2024!!!
